Eleccions legislatives daneses de 2019

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Eleccions legislatives daneses de 2019
← 2015  2022  →
Data	5 juny 2019
Tipus	eleccions legislatives daneses
Càrrec a elegir	179 diputat al Parlament de Dinamarca ≈ legislatura del Parlament de Dinamarca 2019-2022. Durada del mandat: 3 anys
Participació
4.298.145 3.616.301    84.14٪ 1.24 3.577.695       ?      ?
Resultat de la votació
A 914.882   25.57٪ 0.39 Parlamentari 47 → 48 1 V 826.161   23.09٪ 3.86 Parlamentari 34 → 43 9 O 308.513   8.62٪ 12.2 Parlamentari 37 → 16 21 B 304.714   8.52٪ 4 Parlamentari 8 → 16 8 F 272.304   7.61٪ 3.47 Parlamentari 7 → 14 7 Ø 245.100   6.85٪ 0.85 Parlamentari 14 → 13 1 C 233.865   6.54٪ 3.23 Parlamentari 6 → 12 6 Å 104.278   2.91٪ 1.83 Parlamentari 9 → 5 4 D 83.201   2.33٪ Parlamentari 4 I 82.270   2.3٪ 5.14 Parlamentari 13 → 4 9 Partit Unionista (illes Fèroe) 7.360   0.21٪ 0.06 Parlamentari 0 → 1 1 Comunitat Inuit 6.867   0.19٪ 0.03 Parlamentari 1 → 1 Partit Socialdemòcrata de les illes Fèroe 6.640   0.19٪ 0.03 Parlamentari 1 → 1 Siumut 6.063   0.17٪ 0.05 Parlamentari 1 → 1
Partit més gran dins de cada àrea de votació Partit més gran de cada districte de nominació i circumscripció electoral Distribució d'escons per circumscripció electoral

Les eleccions generals de Dinamarca de 2019 tingueren lloc el dia 5 de juny de 2019 i s'hi varen escollir 179 escons del Folketing, el Parlament danès. D'aquesta representació electa, 2 escons varen correspondre a Groenlàndia, 2 a les illes Fèroe i els 175 restants a la Dinamarca continental. Les eleccions se celebraren 10 dies després de les eleccions al Parlament Europeu de 2019 i el partit Venstre va ser-ne el guanyador.

Les eleccions van resultar en una victòria per al «bloc roig», format pels partits que van donar suport la líder del Partit Socialdemòcrata (A) Mette Frederiksen com a candidata a Primera Ministra. El «bloc roig» consisteix en els Socialdemòcrates (A), els socioliberals de Radikale Venstre (B), Esquerra Verda (F), l'Aliança Roja-Verda (Ø), el Partit Socialdemòcrata de les illes Fèroe i el greenlandès Siumut, que van aconseguir una majoria al Parlament (93 de 179), establint una majoria parlamentària. Els partits de l'oposició, encapçalats pel liberal-conservador Venstre (V) juntament els conservadors Partit Popular Conservador (C) i l'Aliança Liberal (I), el Partit Popular Danès (O) i el greenladès Nunatta Qitornai, van quedar amb 76 escons.

El 6 de juny, el llavors Primer Ministre Lars Løkke Rasmussen de Venstre va dimitir, i la candidata socialdemòcrata Mette Frederiksen va rebre l'encàrrec de formar nou govern. El 25 de juny, Frederiksen va aconseguir el suport del bloc roig, i al cap de dos dies va ser nomenada Primera Ministra, encapçalant un govern format únicament pels socialdemòcrates, amb suport parlamentari de Radikale Venstre, l'Aliança Roja-Verda i el Partit Popular Socialista.